Carta personal explicant el cas arran de la sentència:

Alguns us en recordareu d’allò que va passar el 17 de Juny de 2007 a Plaça Universitat en que vaig acabar detingut; us pregunteu com ha acabat?:
Imagineu que camineu pel pati de l’escola? i tres “grans”, us aparten, i us comencen a ploure collejones, per desprès dir-vos que si no els hi portes 1 euro el proper dia, t’aniran a buscar i te’n plauran mes.
La cosa que intento explicar amb aquesta metàfora, és com em sento; per que m’entengueu? m’han amenaçat, o en contra dels meus principis ajudo a fomentar la brutalitat policial, gratificant econòmicament als goril·les que em van posar a caldo durant aquell 17 de Juny, o em posen a la ombra un anyet de la meva vida.

4 anys desprès ha sortit la sentència del cas. De com a anat el judici no em puc queixar, la pena es la mínima, els mossos sempre gaudeixen de presumpció de veracitat, i així estan les coses com estan, en aquest país de façana democràtica feta amb carto-pedra, i cal afegir que sense fonaments; i on regne la impunitat com molt be va apuntar el conseller Felip Puig. Rabiós com estic, se que no em puc queixar. Aquí esta la disjuntiva, coherència en be de lo col·lectiu, o bofetadas a pares pa mi solo, aquesta es la grandesa de l’aparell de repressió estatal, s’engrassa a si mateix i amb els nostres diners.

Pels que o desconeixien? anteriorment ja em vaig veure la cara amb els mossos implicats, va ser al carrer Ignaci Iglesies, arran del dispositiu policial muntat al carrer pel desallotjament de los bloks d’Acero al Prat. En aquella ocasió vaig acabar colpejat i posteriorment condemnat per una falta de desobediència, a pagar, no recordo si 150 euros de pena-multa als mossos? (la mateixa quantitat que et pot caure per una via administrativa sense dreta a defensa i sense tant de pariple), quantitat que per cert no varen rebre mai, no es van poder prendre cap cubata a la meva salut que pagues jo. I coses de la vida? la pena multa no es va fer efectiva mai tampoc i va passar irregularment a la via administrativa (l’embargament). Volen colpejar-nos on mes ens dol, la pela; es millor tenir-nos empresonats i explotats a una fabrica per pagar una multa, que a la presó on ens han de mantenir.., i sense tant de xibarri, no és qüestió de generar una imatge negativa sobre la repressió. Deuen acordar-se d’això? i de la meva denuncia (desestimada com totes) per la pallissa que em vaig emportar el penúltim cop, per que l’últim cop varen anar per mi “a saco”, -el pack completo (atemptat, resistència, lesions)- l’acusació de 3 anys i mig de presó, i pasta “a mansalva”, dels quals m’han caigut la pena mínima, un anyet i 1 mes de pena-multa.

Tornant a la condemna, si es paga, no es fa efectiva i San Pere canta (sempre que no em tornin a detenir, es clar!), tenim per un costat, 840 euros per pagar la gratificació als mossos que es van currar el muntatge (en concepte de Responsabilitat Civil), 540€ per la pena multa, 900€ en honoraris de defensa …i desprès vindran les costes judicials, que encara estan per determinar.

De moment no he demanat mai res a ningú, la pasta de la lluita, es per a lluitar, sempre he pensat que la generació d’enormes despeses de diners per sufragar les costes dels processos judicials, es una estratègia de l’estat per boicotejar la liquiditat dels moviments socials, i hipotecar el seu creixement. Moviments com els de defensa dels drets civils d’EEUU, Sud-àfrica o Irlanda així o varen entendre, i varen decidir no sotmetre’s, i assumir la presó per visualitzar l’autoritarisme del estat contra les demandes populars, i no cal anar tant lluny recentment el sindicat SAT andalús, s’ha declarar insubmís judicial desprès de l’onada de sancions que ha rebut.

El problema el tenim, en que? una cosa pot ser veritat, i l’altre ser gilipolles i dogmàtic. Qualsevol moviment en aquest sentit per molt coherent que pogui resultar, si no és col·lectiu, i apunta a fer visible i denunciar aquesta violència del poder, esta condemnat a l’esterilitat mes absoluta a l’hora de canviar res en l’actual estat de les coses.

En resum; el tema es de molt fàcil solució; és soluciona amb pasta. I davant les meves dificultat econòmiques, tinc l’alternativa de substituir els 540€ de la pena multa per un arrest domiciliari, que per cert si algú sap d’un lloc que volguí un alliberat per treballar les 24h a canvi de llit i menjar, potser m’ho penso.

La Responsabilitat civil i les costes del judici i l’advocada presenten mes dificultats, soc pobre, i de pobres la presó esta plena. En aquest sentit a dures penes puc fer front a les càstig imposat (tot i que he de dir que ha millorat un xic la meva situació respecte al mes passat). Vaig esgotar el subsidi d’atur i ara la meva única font d’ingressos, es un ajut de 390€ que m’han donat recentment, i que m’ajudarà a mantenint el pis m’entres cau un curro, el pagament de la Responsabilitat civil es pot fraccionar, i entro això? i alguna txapuza de pintor que m’ha de caure, miraré de trampejar la situació, qualsevol ajuda però es benvinguda.

I repeteixo lo dicho aquell dia “in situ” pels meus companys/es segrestats pels mossos a la Rambla aquell dia -no ens tallaran les ales-.

 

PROU MUNTATGES POLICIALS !
Amunt els que lluiten!

Gracies a tothom pel recolzament rebut!

 

O.R.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *